La laringe té unes limitacions que cal respectar. Sovint els trastorns de la veu es manifesten a l'òrgan fonador de l'aparell vocal, és a dir, a la laringe.

És per aquest motiu que per mantenir una bona salut vocal és important conèixer els diferents factors de risc que poden interferir en el correcte funcionament de la laringe.

 

 

 

La laringe no està feta per parlar


La laringe és una estructura del cos que té tres grans funcions:

PROTECCIÓ
La laringe és com una porta de seguretat que bloqueja el pas a la tràquea i els pulmons dels aliments
i dels líquids.

FONACIÓ
L’aire expirat pels pulmons fa vibrar la mucosa dels plecs vocals. Aquesta vibració origina el so bàsic de la veu que posteriorment serà modificat a les cavitats de ressonància encarregades d’amplificar i enriquir aquest so.

BLOQUEIG RESPIRATORI
La laringe es tanca quan necessitem fixar la caixa toràcica per fer força (com quan aixequem un pes o per pressionar els abdominals) o simplement per aguantar la respiració.

La laringe té unes limitacions que cal respectar


Quan el funcionament vocal és deficient es parla de disfonia. La principal causa de disfonia és l’abús vocal, és a dir el fet de forçar la veu. Sovint oblidem que la veu té unes limitacions que cal respectar i hem de saber que quan les sobrepassem apareixen problemes vocals.



Cal doncs ser conscients de quan estem fent servir la laringe d’una manera adequada o de quan la forcem i estem exigint massa esforç al mecanisme vocal.

El bon rendiment vocal depèn d’una banda de les característiques vocals de cada persona, i de l’altre de les condicions en què aquesta persona desenvolupa la seva tasca personal i professional. La majoria de vegades hi ha una interacció dels dos factors.

Mitjançant una bona educació vocal es poden adquirir els recursos necessaris per tenir un bon control de la veu i així poder reconèixer els elements de l’entorn que ens poden perjudicar i així evitar l’aparició de disfonies.

En aquests vídeos es visualitzen diferents maneres de fonar que podrien acabar comportant una alteració de la laringe.



Aquí s’observa la producció de veu bufada d’una laringe sana. Una fonació mantinguda sobre aquesta forma de fonació fàcilment acabaria produint algun tipus de patologia laríngia.
Aquí es veu una fonació amb constricció, és a dir, amb un excés de tensió a la musculatura perilaríngia que causa un sobre-esforç sobre la mucosa laríngia amb conseqüències sobre la mateixa.


Causes dels problemes vocals


Característiques personals o causes internes
Estan relacionades amb la naturalesa de la persona i amb l’estat corporal de cada moment.

  • ♣ Naturalesa individual: algunes persones tenen unes característiques vocals que no són les més idònies per realitzar determinades professions, d’altres tenen un problema congènit i per tant totes elles són propenses a patir difonies.
  • ♣ L’estat corporal i les malalties: Determinades malalties afecten directament al sistema fonador, com els refredats. Així quan notem una incomoditat vocal, ens està indicant que l’aparell fonador no està en perfectes condicions i ens alerta d’un mal funcionament.
  • ♣ Factor psíquic: l’estat psíquic no es pot desvincular de l’estat físic i aquest fet es manifesta clarament en el tipus de veu que ens surt espontàniament. L’alegria, la ira o l’ansietat condicionen determinats paràmetres vocals que són inconscientment reconeguts pels nostres interlocutors. Tanmateix diversos estudis apunten l'estres com una de les principals causes del trastorn vocal.
  • ♣ Abús fonatori: la majoria de persones que presenten algun tipus de disfonia han sotmès l’instrument vocal a algun esforç excessiu, ja sigui de forma puntual o perllongada.
  • ♣ Manca de tècnica vocal: els darrers estudis apunten que la manca de coneixements sobre l'ús de la veu és causa de disfonia en aquelles persones que desenvolupen feines on la veu és la seva princial eina de treball (docents, locutors, actors, ...)

Característiques de l’entorn natural i social o causes externes
Hi ha elements externs que directament o indirectament afecten l’aparell fonador. Es diferencien dos tipus de causes: les que són fruit de les relacions humanes (entorn social) i aquelles vinculades amb substàncies o elements presents en el medi ambient (entorn natural). Ambdues poden repercutir en l’aparició de les disfonies.

  • ♣ Elements de l'entorn social: són fruit de les relacions humanes. Dins d'aquest grup hi trobem factors com: el nombre de persones a qui ens adrecem, la composició del grup, la pressió laboral ...
  • ♣ Elements de l'entorn natural: són aquells elements o substàncies presents al medi que poden perjudicar interferir en la veu. Destaquen: el soroll ambiental, la pols, el tabac, els ambients molt secs o molt humits, les temperatures extremes, l'alcohol i els aliments de difícil digestió o picants
  • No totes les disfonies són fruit d’abús o mal ús vocal


Cal considerar altres factors com:

 


 

La patologia congènita
Les alteracions hormonals: la menstruació pot modificar la mucosa dels replecs vocals.
Les al·lèrgies
Les alteracions gàstriques
Les alteracions de les vies aèrees superiors
Els factors emocionals (depressió, estrès....)
Les alteracions posturals

 

Carregant buscador
Documento sin título

© EspaiVeu 2010. Per a més informació podeu contactar-nos a espaiveu@gmail.com